martes, 25 de septiembre de 2007
Los Faemino y Cansado de las curses..
Albertus:
- I tant que sí Maese Tejonero!!! Cadascú fa la seva, i li troba el seu particular què a aquest asuntillu de córrer. Home i tant! Què seria de naltros sense aquest sentit lúdic??!!! Jo miro de combinar unes meves irrefrenables ganes de millorar sempre amb il divertimento i el cachondeo de bon rotllo que sempre hi poden tenir cabuda.
De moment, a més, amb els meus resulats, si no m'ho prengués una mica a guasa acabaria malament... bé, malament del tot Per cert això d'entrenar massa fort... podria ser exemple una sessió tipus:20 minuts a ritme de 'mare de deu senyor, t'estàs passant tres pobles... burro que peteeeeeees!!'
7 canvis de 3 minuts amb recuperacions decreixents (3 de 3', 3 de 2', 1 de 1'), a ritme de 'coi, vaig fos i em queden sis com aquest', 'ostres, el proper peto o em dona una rampa'... (in crescendo)
10 minuts de refredament a trote chiquito, alguna pérdua d'orientació, avistament d'objectes brillants que pampalluguen sospitosament dintre del camp visual i altres símptomes curiosos...??
El masoquisme és intrinsec al fet de ser corredor, o és al revès??
Cabrix:
- Jo tinc la ratio d'inensitats per la mesura del camp visual...
Ritme regeneratiu : zancada "comomolo" i mirant a les xatis (perdoneu el masclisme; no és la meva intenció incomodar a ningú)
Ritme aerobic lleuger : zancada amplia, pero ja veig menys xatis...
Ritme aerobic intens : zancada més amplia, i casi no veig ni una xati ni que me la possin al devant...
Ritme de llindar : no tinc zancada i no veig ni als meus companys d'entreno ...
Ritme submàxim : no tinc cames i tot és una nebulosa ...
Ritme màxim : no sento ni els empastes i ho veig tot negre...
Per mi, el masoquisme son aquelles interminables sessions de 400m, que comences amb llum natural i acabes quan el tiu de la pista apaga els llums i et tira una sabata...
Albertus:
- Nen, trobo que això d'hauria de traduir degudament i hauria de formar part indispensable del Santako Road Runners Manual: Man, you can do it in spite of everything!!!!! (és tremendo la cantitat de noms i coses que tenim els Santako Runners, oi?? )M'he fotut un fart de riure perquè, de fet, m'hi he vist com en un mirall.
Cabrix:
- Pues no m'has vist a la gespa de la pista, després d'un entreno de 6x4x400... Et dic tots els noms dels enanitus de Blancaneus...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Leer el mundo blog, bastante bueno
Publicar un comentario