Es desperta el dia amb pluja insistent i un vent que tomba. Edinburg ja és de per si una ciutat freda, però amb aquest dia la sensació de fred encara és més alta. Cap problema, ja sabiem que això ens podia pasar, així que després d’un esmorzar més be escàs (la senyora del B&B no es va voler aixecar a les 7 per fer-me l’esmorzar…) marxo cap a la sortida amb autobús. Al bus 5 o 6 corredors més, tots estem nerviosos i comentant la me… de dia que ens ha sortit.
A Princess Street he quedat amb en Curat i la Laia (la Mar s’ha esperat una mica per poder esmorzar decentment i vindrà a la sortida, es que és molt senyora, jaja). Ens donem el bon dia, fem el café de rigor (en honor a ManoloM i Jorfer) i cap a deixar les bosses. En Curat va amb malla llarga, samarreta de màniga llarga i gorra. Jo… jo em congelo… jeje, dubto si posar-me gorra (jo no calço els cabells d’en Curat), si màniga llarga, buff, guants... al final deicideixo que res, que vaig vestit com si estiguèssim a BCN, tirants i malles... Correm cap al calaix de Sub3h (veiem uns paios vestits d’os panda al calaix de 5h) aprofitant per escalfar una miqueta i pam! Es dóna la sortida.
Surto rapidet amb la intenció d’aprofitar les 4 primeres milles que segons el perfil són de baixada. Vaig mirant enrere vàries vegades buscant en Curat, però ell vol anar una mica més tranqui. Al final de Princess Street està la Mar que m’anima . Primera milla en 6’20” (3’57”/km), però molt poqueta baixada!! La meva intenció és anar a 6’40”/M (4’10”/km) durant les 4 primeres milles per guanyar temps i després anar “planejant” a 6’50”/M (4’15”/km) fins al final, així que la primera milla ja m’he passat. Tombem a la dreta i baixem cap al Hollyrood Palace (on a més hi ha un edifici dissenyat per l’arquitecte Enric Miralles) perseguit per un paio que va vestit de Spiderman!! Però com pot respirar així?? La gent li va dient: “Well done Spidy!!” Milla 2 en 6’40” (4’09”/km), ai que vaig massa ràpid… però les pulsacions be, controlades i millor que a Barcelona. Vinga donçs. Alternem baixadetes i pujadetes, però poca cosa, és gairebé pla. Milla 3 en 6’38” (4’08”/km), això no baixa tu. De sobte, al arribar al passeig de la platja (Portobello) i trobar la milla 4 el temps em fa 7’21” I això? 
Busco a la gent que tinc al costat i veig un que porta un Forerunner i li pregunto en el meu anglés macarrònic a quina velocitat anem i què li ha passat a la última milla. Em diu que la milla estava mal indicada, i que anem a temps de 2h50 , mare meva, jo si que em fotré una nata que no trobaran més que bocinets de mi. El cas és que de pulsacions vaig be, molt millor que a BCN, i deicideixo baixar una mica més encara. A partir d’ara tot hauria de ser pla i deixo que la gent s’en vagi una mica buscant el pas de les milles en 6’50 que és el meu ritme. Milles 5,6 i 7 en 5’40” (3’32”/km) mal posada , 6’48” (4’14”/km) i 6’30” (4’03”/km).
Al passar pel Musselburgh Race Course, l’estadi on acabarem al tornar, li dic a un en anglés: “Mira! Ja hem arribat al final!” (tinc un humor jo…) i ell em contesta en castellà perfecte: “Tú eres español, no?” Collons, ja és casualitat que el tiu que li deicideixo parlar sigui espanyol. És un madrileny que viu a Londres. Es diu David. Xerrem i em diu que és la seva 6ª marató, i que té un millor temps de 3h justes a Mapoma. Xerrem una estona fins que veiem que el parlar ens pot passar factura. Ja estem a la milla 10 (km16) i la passem en 1h6, hauria d'haver passat en 1h8. Jo veig que vaig be i començo a tirar del grup colze a colze amb un escocés. Ara fa molt de vent i la pluja apreta durant una estona. El madrileny es queda i ningú no ens dóna relleu… això ho pagaré? Ja ho veurem. Passo la mitja en 1h27, massa ràpid (volia passar en 1h28), però això em dóna marge per que no m’enganxi el globus de les 3h. Milles 16, 17 i 18, en 6’50”, 6’53” i 6’28” . 
Començo a estar petat... en quin coll... de km estem? Ja m’he perdut. Entrem al jardi de la Gosford House, el madrileny m’agafa i anem junts una estona. Em diu que ha vist un noi a devant amb una samarreta de Catalunya i li dic que no, que era un anglés amb una samarreta semblant però que el meu amic que va darrere si que porta una samarreta de Catalunya, i just a la sortida del palau veig a en Curat que em saluda des de lluny. Ànims!! Vaja...Jo quan dóno ànims a tothom és que vaig molt sobrat… o que vaig ja absolutament fet mistos…
Milla 20, aquesta la conéc, això és el km32. L’havia de passar en 2h16’ i la estic passant en 2h13’, encara tinc marge, però estic fet un nyap. Ja hi som... ja estem amb la lluita contra mi mateix. Les ganes de parar, la pregunta del “què hi faig jo aquí” i els inicis de rampa… minúsculs però presents… un dia agafaré gels i això s’acabarà… o no, però un dia m’agradaria que això no em passés… mira que he begut aigua, isotònics, he menjat plàtans i mandangues vàries… El madrileny el tinc encara a tir, però no l’enganxaré. Penso: “Mira, ara només queden 6 milles (no puc ni pensar que són 10 kms…) i el regalet dels metres finals. Només has de comptar cap enrere”. 21 en 6’59”, només queden 5, estic fatal i em concentro en analitzar la gent que van d’anada encara, però vaig corrents. Passa el globus de 3h15 per l’altre banda… si que estan lluny… Milla 22 6’57”, 23 en 7’12”, només queden 3… mare meva… Veig el globus de 3h30. Ànims! Be, si no baixo de 3h, com a mínim faré marca... a veure si tinc sort. En algun moment torno a passar per la mitja però de tornada. Hi ha molta gent d’anada encara. Veig a un amb falda escocesa i perruca pel-roja… però aquest tiu no sua? Les rampes als bessons em fan anar una mica com el Robocop. Ara les milles cauen a 7’30” (4’39”/km). Em fa gràcia la forma 
d’animar dels anglesos. Tots diuen “Well Done boys!” Què macos! Gràcies! Però estic fet una piltrafa. Hi ha un paio que m’ha adelantat 3 cops a tota castanya, però sempre l’acabo enganxant quan ha de parar a estirar… si té rampes pq vol anar tant ràpid? El madrileny ja no el veig. De sobte veig una cosa que em sona, és la pista d’herba de l’hipòdrom? Si!! Ja em queda poc! Les ganes d’aturar-me són inmenses. Les mini-rampes s’extenen als isquios i tota la gambada va afectada. Tot i així penso que no estic parant, i que a Barcelona anava infinitament pitjor. Si no fós per les rampes podria haver mantingut el ritme...o no, ja no ho sabré mai. Milla 26 en 7’30”. Entro al hipòdrom, hi han 2 curves fotudes per les rampes. Enfilo la recta d’arribada i miro el rellotge de l’arribada 2h58!! No pot ser estic a punt de fer-ho! Aixeco els braços, somric (accelero una micona…) i si! Ja hi soc! Quina alegria! 
Miro a la grada però no conéc a ningú. La cridòria és impresionant. Em vaig a treure el xip, no puc. M’el treuen. Camino, em posen la medalla, i em donen aigua i un plàtan que em duren uns 10 segons. Fa un fred que pela, però em quedo. Vull veure on és en Curat. Sento crits a l’arribada, i el speaker cridant com un boig i finalment surt en Curat de la gentada, plorant com una magdalena. Ens abraçem. Ens fel.licitem mutuament. Quina alegria!! Ell ha fet un marcón també, volia baixar de 3h9 i ha fet 3h3!! Quina màquina!.
Jo he fet finalment 2h58’37”. Posició 73 de 3500 arribats. He baixat 18 minuts la marca de Barcelona!! I amb 10 pulsacions menys de mitja (¿? Això m’ho pot explicar algú? )
Busco a la gent que tinc al costat i veig un que porta un Forerunner i li pregunto en el meu anglés macarrònic a quina velocitat anem i què li ha passat a la última milla. Em diu que la milla estava mal indicada, i que anem a temps de 2h50 , mare meva, jo si que em fotré una nata que no trobaran més que bocinets de mi. El cas és que de pulsacions vaig be, molt millor que a BCN, i deicideixo baixar una mica més encara. A partir d’ara tot hauria de ser pla i deixo que la gent s’en vagi una mica buscant el pas de les milles en 6’50 que és el meu ritme. Milles 5,6 i 7 en 5’40” (3’32”/km) mal posada , 6’48” (4’14”/km) i 6’30” (4’03”/km).
Al passar pel Musselburgh Race Course, l’estadi on acabarem al tornar, li dic a un en anglés: “Mira! Ja hem arribat al final!” (tinc un humor jo…) i ell em contesta en castellà perfecte: “Tú eres español, no?” Collons, ja és casualitat que el tiu que li deicideixo parlar sigui espanyol. És un madrileny que viu a Londres. Es diu David. Xerrem i em diu que és la seva 6ª marató, i que té un millor temps de 3h justes a Mapoma. Xerrem una estona fins que veiem que el parlar ens pot passar factura. Ja estem a la milla 10 (km16) i la passem en 1h6, hauria d'haver passat en 1h8. Jo veig que vaig be i començo a tirar del grup colze a colze amb un escocés. Ara fa molt de vent i la pluja apreta durant una estona. El madrileny es queda i ningú no ens dóna relleu… això ho pagaré? Ja ho veurem. Passo la mitja en 1h27, massa ràpid (volia passar en 1h28), però això em dóna marge per que no m’enganxi el globus de les 3h. Milles 16, 17 i 18, en 6’50”, 6’53” i 6’28” . 
Començo a estar petat... en quin coll... de km estem? Ja m’he perdut. Entrem al jardi de la Gosford House, el madrileny m’agafa i anem junts una estona. Em diu que ha vist un noi a devant amb una samarreta de Catalunya i li dic que no, que era un anglés amb una samarreta semblant però que el meu amic que va darrere si que porta una samarreta de Catalunya, i just a la sortida del palau veig a en Curat que em saluda des de lluny. Ànims!! Vaja...Jo quan dóno ànims a tothom és que vaig molt sobrat… o que vaig ja absolutament fet mistos…
Milla 20, aquesta la conéc, això és el km32. L’havia de passar en 2h16’ i la estic passant en 2h13’, encara tinc marge, però estic fet un nyap. Ja hi som... ja estem amb la lluita contra mi mateix. Les ganes de parar, la pregunta del “què hi faig jo aquí” i els inicis de rampa… minúsculs però presents… un dia agafaré gels i això s’acabarà… o no, però un dia m’agradaria que això no em passés… mira que he begut aigua, isotònics, he menjat plàtans i mandangues vàries… El madrileny el tinc encara a tir, però no l’enganxaré. Penso: “Mira, ara només queden 6 milles (no puc ni pensar que són 10 kms…) i el regalet dels metres finals. Només has de comptar cap enrere”. 21 en 6’59”, només queden 5, estic fatal i em concentro en analitzar la gent que van d’anada encara, però vaig corrents. Passa el globus de 3h15 per l’altre banda… si que estan lluny… Milla 22 6’57”, 23 en 7’12”, només queden 3… mare meva… Veig el globus de 3h30. Ànims! Be, si no baixo de 3h, com a mínim faré marca... a veure si tinc sort. En algun moment torno a passar per la mitja però de tornada. Hi ha molta gent d’anada encara. Veig a un amb falda escocesa i perruca pel-roja… però aquest tiu no sua? Les rampes als bessons em fan anar una mica com el Robocop. Ara les milles cauen a 7’30” (4’39”/km). Em fa gràcia la forma 
d’animar dels anglesos. Tots diuen “Well Done boys!” Què macos! Gràcies! Però estic fet una piltrafa. Hi ha un paio que m’ha adelantat 3 cops a tota castanya, però sempre l’acabo enganxant quan ha de parar a estirar… si té rampes pq vol anar tant ràpid? El madrileny ja no el veig. De sobte veig una cosa que em sona, és la pista d’herba de l’hipòdrom? Si!! Ja em queda poc! Les ganes d’aturar-me són inmenses. Les mini-rampes s’extenen als isquios i tota la gambada va afectada. Tot i així penso que no estic parant, i que a Barcelona anava infinitament pitjor. Si no fós per les rampes podria haver mantingut el ritme...o no, ja no ho sabré mai. Milla 26 en 7’30”. Entro al hipòdrom, hi han 2 curves fotudes per les rampes. Enfilo la recta d’arribada i miro el rellotge de l’arribada 2h58!! No pot ser estic a punt de fer-ho! Aixeco els braços, somric (accelero una micona…) i si! Ja hi soc! Quina alegria! 
Miro a la grada però no conéc a ningú. La cridòria és impresionant. Em vaig a treure el xip, no puc. M’el treuen. Camino, em posen la medalla, i em donen aigua i un plàtan que em duren uns 10 segons. Fa un fred que pela, però em quedo. Vull veure on és en Curat. Sento crits a l’arribada, i el speaker cridant com un boig i finalment surt en Curat de la gentada, plorant com una magdalena. Ens abraçem. Ens fel.licitem mutuament. Quina alegria!! Ell ha fet un marcón també, volia baixar de 3h9 i ha fet 3h3!! Quina màquina!.
Jo he fet finalment 2h58’37”. Posició 73 de 3500 arribats. He baixat 18 minuts la marca de Barcelona!! I amb 10 pulsacions menys de mitja (¿? Això m’ho pot explicar algú? )
